■ descarnar

Etimologia: de carn 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu Separar la carn de l’os o de la pell. Els voltors descarnaren els cadàvers.
    1. transitiu per extensió Amagrir molt. La malaltia li ha descarnat les galtes.
    2. pronominal D’ençà que pateix de l’estómac va descarnant-se més i més.
  3. transitiu per extensió Separar d’una cosa dura una altra de blana que la recobreix, especialment emportar-se la terra d’un terreny fins al punt que hi passa a predominar la roca. La pluja ha descarnat els bancals.