descarnat
| | descarnada

Etimologia: de descarnar
    adjectiu
  1. Mancat de carn. Ossos descarnats. Les ombres descarnades dels morts.
  2. per extensió Molt magre. Tenir la cara descarnada.
  3. per extensió Mancat d’allò més bla que recobreix, especialment de terra vegetal. Les parets descarnades del casalot. Els descarnats paisatges de Còrsega i Sardenya.
  4. figuradament Mancat de comentaris, desenvolupaments i atenuacions. Una narració descarnada. El fiscal ha fet una exposició descarnada del crim. Un estil descarnat.