■ descendent

Etimologia: del ll. descendens, -ntis, participi pres. de descendĕre ‘descendir’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que descendeix (oposat a ascendent).
    2. música Dit de l’interval o del seguit d’intervals (escala, arpegi, fragment melòdic) en què qualsevol so és més greu que l’anterior.
  2. masculí i femení
    1. Parent de la línia descendent que segueix en la successió genealògica.
    2. genètica Cadascun dels individus procedents d’un progenitor o d’una parella de progenitors, dels quals reben l’herència genètica.