■ desconcentració

Partició sil·làbica: des_con_cen_tra_ci_ó
Etimologia: de desconcentrar
    femení
    1. Acció de desconcentrar o de desconcentrar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret administratiu Acció de donar competència de determinades funcions o de determinats assumptes en única i darrera instància a persones o a òrgans diferents d’aquell que en té la responsabilitat, però del qual formen part.