■ desconèixer

Partició sil·làbica: des_co_nèi_xer
Etimologia: de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. No conèixer. Desconeix completament la qüestió.
  2. No reconèixer (una persona o una cosa que hom coneixia), especialment perquè ha canviat molt, perquè està desfigurada.
  3. No reconèixer (una qualitat, un mèrit, un servei prestat, un favor).