■ descordat
| | descordada

Etimologia: de descordar 1a font: s. XIV, Jaume I
    adjectiu
    1. Que no ha estat cordat o que ha deixat d’estar cordat. Anar amb les sabates descordades.
    2. Que porta la roba deslligada, afluixada dels cordons o d’altres mitjans de subjecció. Sempre va descordat.
  2. Mancat de la deguda contenció, immoderat. És molt descordat. Llenguatge descordat.