■ descuidar

Partició sil·làbica: des_cui_dar
Etimologia: de cuidar 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. No cuidar (algú); desatendre. Descuidar un malalt. Té els fills molt descuidats.
    2. No preocupar-se (per l’aparença externa). Descuides massa la imatge. Va sempre molt descuidat.
  2. pronominal
    1. No fer (alguna cosa) per efecte de no recordar-se’n. Em vaig descuidar de preguntar-li-ho.
    2. Oblidar (alguna cosa), no pensar a agafar-la. M’he descuidat les claus.