■ desdaurar

Partició sil·làbica: des_dau_rar
Etimologia: de daurar
    verb
    1. transitiu Treure l’or d’un objecte daurat.
    2. pronominal Perdre l’or que tenia un objecte daurat. Les cornucòpies s’han desdaurat per culpa de la humitat.
  2. transitiu figuradament Deslluir (un acte meritori, la virtut, la reputació, etc.).