■ deseixit
| | deseixida

Partició sil·làbica: des_ei_xit
Etimologia: de deseixir 1a font: 1409
    adjectiu
  1. Que sap deseixir-se d’allò que emprèn, de les dificultats en què es troba.
  2. per extensió Paraules, maneres, deseixides.