■ desembaràs

Partició sil·làbica: des_em_ba_ràs
Etimologia: de desembarassar 1a font: 1653, DTo.
    [plural desembarassos] masculí
    1. Desembarassament.
    2. especialment Fet d’haver-se desembarassat d’algú o d’alguna cosa. Quan hauran sortit, quin desembaràs!
  2. ésser un desembaràs Ésser algú desembarassat de manera que hom hi pot confiar, hi pot descansar.
  3. ésser un desembaràs Servir una cambra, un local, etc., per a posar-hi el que faria nosa en un altre lloc, per a fer-hi el que no vindria bé de fer en un altre lloc, etc.