■ desembussador
| | desembussadora

Partició sil·làbica: des_em_bus_sa_dor
Homòfon: desembossador
Etimologia: de desembussar
  1. adjectiu Que desembussa.
  2. masculí Ventosa de cautxú proveïda d’un mànec, o un altre aparell anàleg, que hom aplica al desguàs d’una aigüera i amb la qual hom injecta un cert volum d’aigua a pressió per tal de desembussar un sifó o una canonada obstruïts.
  3. masculí agricultura Al País Valencià, antic oficial encarregat de desembussar les séquies.