■ desencaboriar

Partició sil·làbica: des_en_ca_bo_ri_ar
Etimologia: de encaboriar
    verb
  1. transitiu Deslliurar (algú) de les cabòries que pateix. No hi havia cap distracció que pogués desencaboriar-la.
  2. pronominal Aprofitaré els dies de vacances per desencaboriar-me.