■ desencapritxar

Partició sil·làbica: des_en_ca_prit_xar
Etimologia: de encapritxar
    verb
  1. transitiu Fer cessar d’estar encapritxat, perdre el capritx. La distància no el pogué desencapritxar d’aquella noia estrangera.
  2. pronominal Cessar d’estar encapritxat. Es desencapritxarà en un tres i no res d’aquest àtic tan car.