■ desenfrenar

Partició sil·làbica: des_en_fre_nar
Etimologia: de enfrenar 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu Treure el fre a un animal enfrenat.
    1. transitiu Excitar, deixar sense fre (les passions, els vicis, etc., d’algú). Aquell ambient corromput li desenfrenava els baixos instints.
    2. pronominal figuradament Lliurar-se a les passions, als vicis, etc., sense fre.
  3. pronominal desbocar-se 1.