■ desenganyar

Partició sil·làbica: des_en_ga_nyar
Etimologia: de enganyar 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. Treure (algú) de l’engany en què està, treure’l de l’error, desil·lusionar-lo.
    2. especialment Fer perdre les esperances a un enamorat, a un pretendent, etc.
  2. pronominal
    1. Sortir, algú, de l’engany en què està, convèncer-se del seu error, desil·lusionar-se.
    2. desenganya’t (o desenganyeu-vos, o desenganyi’s, o desenganyem-nos) Expressió amb què hom recalca que allò que diu, tot i ésser decebedor, desagradable, etc., és veritat. Desenganyem-nos: treballant ningú no es fa ric.