■ desengavatxar

Partició sil·làbica: des_en_ga_vat_xar
Etimologia: de gavatx1
    verb dialectal
  1. transitiu Deixar anar sense contenció (tot el que hom sent el desig o pruïja de dir). Abans de separar-nos, t’he de desengavatxar quatre coses.
  2. pronominal S’estigueren dient el nom del porc fins que es van haver desengavatxat del tot.