■ desentonar

Partició sil·làbica: des_en_to_nar
Etimologia: de entonar
    verb intransitiu
  1. Separar-se del to degut, no entonar.
  2. per extensió Contrastar, algú o alguna cosa, d’una manera desagradable amb el conjunt de què forma part o amb allò amb què té qualsevol relació. Com desentona, entre aquella gent! Les sabates desentonen del vestit.