■ deserció

Partició sil·làbica: de_ser_ci_ó
Etimologia: del ll. desertio, -ōnis, íd. 1a font: s. XVII
    femení
  1. Acció de desertar.
    1. dret penal i dret militar Delicte que comet el militar o el mariner que abandona il·legalment el cos del qual forma part o l’establiment on és afectat.
    2. dret processal Abandó que fa un litigant o un processat d’una apel·lació o d’un recurs.