■ desesperació

Partició sil·làbica: des_es_pe_ra_ci_ó
Etimologia: de desesperar 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Estat de greu pertorbació de l’ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d’un mal irreparable, a la impotència de reeixir. Caure en la desesperació.
  2. Allò que produeix aquest estat. Un infant que és la desesperació dels seus pares.