■ desesperançar

Partició sil·làbica: des_es_pe_ran_çar
Etimologia: de desesperança
    verb
  1. intransitiu desesperar 1.
    1. transitiu Fer perdre a algú l’esperança d’una cosa.
    2. pronominal Perdre l’esperança d’una cosa. Es desesperançaven d’obtenir el divorci.