■ desesperar

Partició sil·làbica: des_es_pe_rar
Etimologia: de esperar 1a font: 1295
    verb
  1. intransitiu
    1. No tenir cap esperança d’una cosa. Nosaltres ja desesperem de cobrar.
    2. desesperar de (algú) Desesperar de la seva guarició, de la seva esmena.
    1. transitiu Causar la desesperació.
    2. pronominal Lliurar-se a la desesperació. No ens desesperem: potser encara se salvarà.