■ desesperat
| | desesperada

Partició sil·làbica: des_es_pe_rat
Etimologia: de desesperar 1a font: s. XIV, Consolat
    adjectiu
  1. Lliurat a la desesperació.
  2. Degut a la desesperació. Una solució desesperada.
  3. Que no dona lloc a l’esperança. És un cas desesperat: no se salvarà pas.
  4. a la desesperada locució adverbial Al darrer moment, amb moltes presses, abocant-hi tots els mitjans.