■ desfet

Etimologia: de desfer 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. El fet de ploure, de caure pedra, de desfermar-se el vent, etc., o de manifestar-se un moviment o estat de l’ànim amb una determinada acció reiterada, intensament, sense cap contenció, més enllà de tota mesura. Un desfet de pluja, de plors, de rialles. La cosa acabà en un desfet d’insults.
  2. desfet de temps Gran tempestat.