■ deshabituació

Partició sil·làbica: des_ha_bi_tu_a_ci_ó
Etimologia: de deshabituar
    femení
  1. Acció de deshabituar o de deshabituar-se.
  2. psicologia Eliminació per mitjans terapèutics d’un hàbit o un costum adquirit que hom considera perjudicial.