■ desmerèixer

Partició sil·làbica: des_me_rèi_xer
Etimologia: de merèixer 1a font: s. XX, Ruyra
    verb intransitiu
  1. Perdre una part del mèrit o el valor propi.
  2. Ésser alguna persona o alguna cosa inferior a una altra amb la qual hom la compara.