■ desordenat
| | desordenada

Partició sil·làbica: des_or_de_nat
Etimologia: de desordenar 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Mancat d’ordenació.
    1. adjectiu i masculí i femení Que no fa les coses amb ordre.
    2. adjectiu per extensió Una passió desordenada.