■ desorientació

Partició sil·làbica: des_o_ri_en_ta_ci_ó
Etimologia: de desorientar
    femení
  1. Acció de desorientar o de desorientar-se.
  2. Manca d’orientació.
  3. Estat de qui està desorientat.
  4. psicologia Símptoma d’afecció mental en els estats de confusió i en les demències.