■ despuntar

Etimologia: de punta 1a font: s. XV, I. de Villena
    verb
    1. transitiu Trencar, esmussar, la punta d’alguna cosa.
    2. pronominal Despuntar-se el llapis.
  2. intransitiu Començar a sortir, a manifestar-se. Despuntar el dia.
  3. intransitiu Excel·lir, mostrar-se superior. Despunta en matemàtiques.
  4. transitiu pintura Marcar les puntes d’un dibuix ornamental amb uns tocs clars de perfil precís.