■ desvariejar

Partició sil·làbica: des_va_ri_e_jar
Etimologia: de desvariar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. pronominal antigament Desvariar.
  2. intransitiu Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades o inconnexes, per efecte de la febre, d’una viva excitació, etc. Sempre que parla, desvarieja.