■ desviació

Partició sil·làbica: des_vi_a_ci_ó
Etimologia: de desviar
    femení
    1. Acció de desviar o de desviar-se;
    2. l’efecte.
    3. ferrocarrils Canvi de via, disposició dels carrils en una bifurcació que fa possible el pas del tren en condicions de seguretat per la via directa o per la via desviada, segons que convingui.
    4. obres públiques Tram de carretera que té els seus dos extrems enllaçats amb una carretera principal i que permet evitar un tram congestionat o obstruït, o que constitueix una variant per a la circulació.
  2. astronomia Angle que forma l’agulla nàutica amb el meridià magnètic.
  3. estadística Terme estadístic que designa el fet que una dada, un element o una corba estadística no corresponguin al terme mitjà o se separin de la majoria.
  4. marina, marítim Efecte causat per la massa metàl·lica d’una nau sobre l’agulla imantada del compàs.
  5. patologia Direcció viciosa o anormal d’una part del cos o d’un òrgan.
  6. radiotècnia En modulació de freqüència, increment màxim, positiu o negatiu, de la freqüència a partir del valor central de la freqüència portadora sense modular.
  7. desviació de regulació automàtica, automació Error.
  8. desviació mitjana estadística Esperança matemàtica del valor absolut de la diferència entre una variable aleatòria i la seva mitjana.
  9. desviació sexual Expressió de caràcter sociomoral emprada per a designar qualsevol pràctica sexual que no correspongui a allò que hom considera moralment correcte.
  10. desviació social psicologia i sociologia Manera de comportar-se diferent de la corrent en una societat donada, que comporta desaprovació o càstig.