■ deute

Partició sil·làbica: deu_te
Etimologia: del ll. dēbĭtum, íd., pròpiament participi de dēbēre ‘deure’ 1a font: 1237
    masculí
  1. dret civil Obligació que té una persona de donar una cosa o de pagar una quantitat a una altra persona.
  2. economia
    1. Quantitat que una persona o un organisme deu a una altra persona o un altre organisme, tant si es tracta de diners com de béns o de serveis.
    2. deute amortitzable Quantitat que cal tornar en una data de venciment determinada.
    3. deute consolidat Deute amortitzable que, a través de la consolidació, es converteix en perpetu.
    4. deute exterior Deute públic emès en moneda estrangera els títols representatius del qual són subscrits per ciutadans d’altres estats.
    5. deute perpetu Emprèstits, normalment del govern, que no tenen data de venciment.
    6. deute públic Endeutament de l’estat per la venda de títols representatius d’aquest deute en el mercat.