■ deuterocanònic
| | deuterocanònica

Partició sil·làbica: deu_te_ro_ca_nò_nic
Etimologia: de deutero- i canònic
adjectiu Bíblia Dit de cadascun dels llibres que són en la traducció grega de l’Antic Testament, en la versió dels Setanta i en la Vulgata però manquen en el cànon jueu.