■ diaconessa

Partició sil·làbica: di_a_co_nes_sa
Etimologia: del ll. ecl. diaconissa, íd.
    femení cristianisme
  1. Dona que ha estat ordenada de diaca.
  2. En l’Església primitiva i entre els reformats, verge o vídua encarregada oficialment d’un servei anàleg al del diaca.