■ diacrític
| | diacrítica

Partició sil·làbica: di_a_crí_tic
Etimologia: del gr. diakritikós ‘distintiu’ 1a font: c. 1900
  1. adjectiu Que serveix per a caracteritzar, per a distingir. Símptomes diacrítics.
  2. signe diacrític (o simplement diacrític m)
    1. gramàtica Signe gràfic que hom posa en una lletra per indicar que té un valor diferent, com ara la dièresi a pingüí per indicar que cal pronunciar la u, o l’accent sobre és per diferenciar aquesta forma del verb ésser del pronom es.
    2. fonètica, fonologia Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar alguna mena de modificació fonètica.