■ diafonia

Partició sil·làbica: di_a_fo_ni_a
Etimologia: de dia- i -fonia
    femení
  1. música Polifonia de dues veus.
  2. música En la teoria de la música grega antiga, interval dissonant.
  3. telecomunicacions i electrònica Transferència indesitjada d’informació des d’un circuit o un canal de transmissió, o bé d’un sistema de memòria, a un altre que és situat a prop.