■ diapasó

Partició sil·làbica: di_a_pa_só
Etimologia: del ll. diapason, íd., i aquest, abreviació del gr. dià pasō͂n khordō͂n ‘a través de totes les cordes’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
  1. música
    1. Terme de la teoria musical grega, medieval i renaixentista que designa l’octava que va del do1al do2.
    2. So de referència convencional que condiciona els sons restants del sistema musical.
    3. Extensió dels sons d’una veu o d’un instrument musical, del més greu al més agut.
    4. alçar (o abaixar) el diapasó figuradament Alçar (o abaixar) la veu, les pretensions pròpies.
    5. posar-se al diapasó de (algú) Conformar-se a la seva manera de veure, de sentir.
  2. música Petit instrument metàl·lic en forma de forca que, en vibrar, produeix un so musical d’una altura determinada, habitualment el la3 i serveix per a afinar instruments i donar el to als cantants.
  3. música Peça de fusta, anomenada també batedor, sobreposada al mànec d’alguns instruments de corda damunt la qual són subjectades les cordes amb els dits de la mà esquerra per a fer-ne variar l’altura de llur so.
  4. diagnosi Instrument metàl·lic en forma de U emprat en l’exploració de la sensibilitat profunda i en la diagnosi diferencial de les malalties de l’òrgan auditiu.