■ diatèrman
| | diatèrmana

Partició sil·làbica: di_a_tèr_man
Etimologia: del gr. diathermaínō ‘escalfar’, der. de thermós ‘calor’, amb possible influx del sufix de diàfan 1a font: 1917, DOrt.
adjectiu Que deixa passar els raigs de calor a través seu.