■ diatònic | diatònica

Partició sil·làbica: di_a_tò_nic
Etimologia: del gr. diatonikós, íd.
    adjectiu música
    1. Dit d’un interval format per sons de nom diferent.
    2. Dit d’una escala formada per sons conjunts i de noms diferents, independentment de si tenen alteracions o no.
  2. Dit d’un gènere de la música grega, oposat al cromàtic i a l’enharmònic, en el qual l’escala era dividida en cinc tons i dos semitons.