■ dicòtom
| | dicòtoma

Etimologia: del gr. dikhótomos, íd.
    adjectiu
  1. Que es divideix en dos. Tija dicòtoma.
  2. Dit de la Lluna quan és en el primer o el darrer quart.
  3. botànica Dit de la ramificació en la qual els eixos secundaris s’originen per bifurcació de l’àpex de l’eix principal en dos eixos secundaris equivalents, típica de tal·lòfits i briòfits i també de licopodis.