■ dielèctric
| | dielèctrica

Partició sil·làbica: di_e_lèc_tric
Etimologia: de di-2 i elèctric
    física i electricitat
  1. adjectiu
    1. Que té les propietats d’un dielèctric.
    2. constant dielèctrica Permitivitat.
  2. masculí Cos no conductor de l’electricitat.