■ difondre

Etimologia: del ll. diffundĕre, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb
    1. transitiu Escampar amplament, estendre en totes direccions. Quina olor més agradable que ha difós per tota la casa!
    2. pronominal La llum es difon per l’espai.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer que una notícia, una doctrina, etc., sigui coneguda o acceptada. Els apòstols difongueren l’Evangeli. Difondre un llibre.
    2. pronominal El federalisme es difongué molt en aquella contrada.