dilapidar

Accessory
Etimologia: del ll. dilapidare ‘crivellar de pedres; llançar a banda i banda, dissipar, malversar’ 1a font: 1839, DLab.
Body
verb transitiu Dissipar els béns propis o els que hom té a càrrec seu amb despeses desordenades. Dilapidar la fortuna.