■ dil·lènia

Partició sil·làbica: dil_lè_ni_a
Etimologia: del nom del botànic alemany Johann Jakob Dillen (1687-1747)
femení botànica Arbre de fulles alternes de la família de les dil·leniàcies (Dillenia sp), de fruit en baia, conreat per la fusta i per la bellesa ornamental del fullatge.