■ diluent

Partició sil·làbica: di_lu_ent
Etimologia: del ll. diluens, -ntis, participi pres. de diluĕre ‘diluir’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que dilueix.
  2. masculí pintura Líquid fluid usat per a diluir pastes pictòriques.
  3. masculí química Substància de caràcter inert que hom addiciona a una altra per tal d’augmentar-ne el grau de dispersió o el volum, amb la qual cosa disminueix la concentració.