■ dimecres

Etimologia: del ll. die(s) Mĕrcŭrī (en lloc de Mĕrcŭrĭī i, doncs, amb canvi d’accent) ‘dia de Mercuri’, amb s final per influx de dimarts, dijous, divendres 1a font: 1309
    masculí invariable
  1. [abreviatura dc.] Tercer dia de la setmana, o quart, en el còmput antic i cristià. Tots els dimecres van al teatre.
  2. dimecres de Cendra litúrgia Primer dia de quaresma, en què es fa la benedicció i la imposició de la cendra com a signe penitencial.