dinàmic | dinàmica

Accessory
Etimologia: del gr. dynamikós ‘fort, potent’, der. de dýnamis ‘força, potència’ 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la dinàmica.
  2. adjectiu figuradament
    1. Dit d’una persona molt activa, diligent, ràpida.
    2. per extensió Que denota una gran activitat.
  3. adjectiu medicina Funcional.
  4. femení física Branca de la mecànica que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
  5. femení figuradament
    1. Manera, ritme, en què es desenvolupa una activitat vital en funció del joc de les forces expressives, de la intensitat, del moviment, etc., que la van determinant, i el resultat d’aquesta activitat. La dinàmica de l’obra s’estronca a la meitat. L’obra d’aquest pintor té una dinàmica realista.
    2. Conjunt de forces en interacció i en oposició dins un fenomen, una estructura. Dinàmica social. La dinàmica dels esdeveniments.
  6. femení electroacústica Relació entre els nivells màxim i mínim d’una magnitud electroacústica, generalment el nivell de so d’un fragment musical o d’un conjunt de sons, de paraules, etc.