■ dinamisme

Etimologia: de dinàmic 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
    1. filosofia Teoria que admet en la realitat material l’existència de forces internes que no són reductibles a la massa i al moviment.
    2. història de les religions Creença d’alguns pobles primitius en la força vital impersonal, omnipresent en la natura però concentrada en diversos objectes, diversos animals i diverses persones, que dotava de poder el qui la posseïa i el feia alhora intèrpret del sagrat.
  2. Qualitat de dinàmic.