■ dinamoelèctric
| | dinamoelèctrica

Partició sil·làbica: di_na_mo_e_lèc_tric
Etimologia: de dinamo- i elèctric
adjectiu electrotècnia Relatiu o pertanyent a la conversió, per inducció, d’energia mecànica en elèctrica, o viceversa. Màquina dinamoelèctrica.