■ dionisíac
| | dionisíaca

Partició sil·làbica: di_o_ni_sí_ac
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al déu Dionís.
    2. Bàquic.
  2. filosofia En la filosofia de Nietzsche, dit de l’exaltació tràgica de la vida, en oposició a la serenitat apol·línia.