direcció

Accessory
Partició sil·làbica: di_rec_ci_ó
Compareu: adreça
Etimologia: del ll. directio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení [abreviatura dir.]
    1. Acció de dirigir; guiatge. Confiar a algú la direcció d’un negoci. Tenir, menar, algú, la direcció d’un afer. Prendre algú la direcció d’una expedició. Treballar sota la direcció d’algú.
    2. Consell, ensenyament amb què hom encamina algú.
    3. Discreció en l’obrar, conducta assenyada.
    4. Càrrec, funció, de director en una administració, un congrés, etc.
    5. cinematografia Art i tècnica de guiar la realització de totes les etapes d’un film.
    6. música Art i tècnica de guiar i orientar un conjunt instrumental o vocal en l’estudi i l’execució d’una obra musical.
    7. teatre Creació i control unitari de tots els elements que formen part d’un espectacle per tal de menar-lo vers una intenció i una estètica determinades.
    8. direcció espiritual religió i catolicisme Mestratge en les coses de l’esperit.
  1. Conjunt de serveis confiats a un director.
    1. Conjunt de persones encarregades de dirigir una companyia, una empresa, etc. S’ha reunit la direcció de l’empresa.
    2. direcció general dret administratiu Organisme de l’administració central que té cura de cadascun dels sectors en què un ministeri divideix la seva competència.
  2. Oficina del director o de la direcció.
    1. Recta que indica el costat vers el qual va o s’encamina una persona o una cosa o on hi ha quelcom. Quina direcció prendrem?
    2. figuradament Costat devers el qual hom dirigeix els esforços. Donar una bona direcció a una empresa.
    3. figuradament Línia de conducta que hom segueix. No ha menat una direcció gaire clara.
    4. física Recta segons la qual es mou un cos en un moment donat.
  3. automòbil, automobilisme Mecanisme que permet al conductor de modificar la trajectòria d’un vehicle.